A cinco meses, mangas verdes...

Cartell que presidia l'entrada de Villa Elisa (2007-11) i retirat pel govern del PP-ARB.

                               

Immoral i patètica la campanya de "Decora tu ciudad"  que està desenvolupant el govern del PP-ARB a sis mesos  d'eleccions municipals. En uns moments on la incompetència de Susana Marqués i els seus està tocant quotes de considerar-se llegendària.

Tot allò que no han fet en 3 anys i mig s'haurà de solucionar en 2 mesos, ja que prompte i per motius electorals no se'ls estarà permés inaugurar res i   no podran lluir fotos de la corporació, en els mitjans de publicitat afins (a colp de talonari públic), inaugurant obres i projectes. El cert és que com a ciutadà tinc la sospita no sols que aquesta febre per construir, pintar, asfaltar (tornar a pintar) i remodelar ve marcada pel calendari electoral, sinó també per l'agenda programada per a tindre contents a cert proveïdors, i que  resultarà inútil a nivell pràctic  tant per a l'exel·lència del municipi, com per la seua credibilitat com a empresa turística.  A més serà devastadora per a les arques públiques. Si fa poc l'alcaldessa del déficit 2003-07, període en el qual  com  a regidora d'hisenda va generar un forat negre econòmic de difícil solució, es vanagloriava de reduir el deute municipal suposadament generat per l'anterior administració, a hores d'ara des de l'oposició ens preguntem qui, quan i com pagarem els ciutadans/nes de Benicàssim la incompetència d'aquestes persones que ens governen.
 Perqué aquesta és la paraula que ens agradaria usar, ja que en un govern tan poc transparent ens pareix més que sospitós la quantitat de diners que s'han pagat en diversos projectes i adjudicacions públiques: passos de zebra de ceràmica comprats a empresaris afins, concessions de parkings  en els festivals sense concurs, empreses de socorrisme més cares, indemnitzacions milionàries (i adjudicació) a les empreses de la piscina, sous i hores extres que considerem desorbitats a funcionaris molt propers a l'alcaldesa, cursos de formació contractats a  empreses amb titulars de la corporació municipal, rodones malfetes encarregades a personal extern de l'ajuntament, etc...Les notícies que mostren dia a dia els mitjans de comunicació en referència al Partido Popular i els seus assumptes  suposadament ilegals ens plenen de preocupació i ens mantenen alerta.

La terra cremada del 2007 pot ser només una anècdota davant d'aquestes maniobres econòmiques estranyes, desfasades, opaques i sospitosament urgents.

Per a "rizar el rizo" l'alcaldessa i els seu diari provincial han tingut la pocavergonya d'utilitzar Villa Elisa per a fer-se  més propaganda. En 4 anys Susana Marqués ha disposat de línia directa amb la Diputació, la Generalitat i finalment amb el Govern d'Espanya, amb el projecte de Villa Elisa mort per falta de l suposat finançament  promés en 2007 i que han estat incapaços de complir. Villa Elisa no estarà llesta en 2015, els pressupostos de la Generalitat no ho contemplen (els mateixos que li han pagat a Castor 1300 milions d'euros per provocar terratrèmols) i l'Universitat Jaume I  ja té ofertats els cursos d'estiu i Villa Elisa no entra en ningun lloc. Serà una nova maniobra per a enganyar a l'electorat? Hi hauran suposades empreses de formació afins darrere, per subcontractar a baix preu i amb dolces subvencions els serveis que ofereix Villa Elisa? Tot molt estrany, sospitós, fora de temps i amb massa ganes de tenir-lo lligat de cara a unes eleccions que es presenten molt dificils per a un equip de govern que està imputat per malversació.


Des de Compromís per Benicàssim  denunciem aquestes pràctiques polítiques de poc trellat i curt termini. Treballarem per a què no es tornen a repetir. Com a 2on de la llista electoral puc prometre, en el cas de ser regidor, que aquesta no serà la nostra ètica política. Podrem encertar o cometre errors, però tan una cosa com l'altra la farem amb la major transparència, humilitat i responsabilitat possible.

Pau Josep Ferrando. Portaveu de Compromís per Benicàssim.

Sopar de nadal Compromís per Benicàssim 2014

Joan Bonet, pròxim candidat a l'alcaldia per Compromís per Benicàssim.

Membres i simpatitzants de  Compromís per Benicàssim es reuniren dijous 18 de decembre per al tradicional sopar de Nadal de l'agrupació, en el restaurant Culleretes.  Aquest any ha estat molt especial perquè serà l'últim de Domingo Ferrando com a representant de Bloc-Compromís dins de l'ajuntament. El regidor va voler agrair a tots aquells  que l'han ajudat  en aquestes dos legislatures, així com especialment a la gent que li ha donat suport els darrers quatre anys: "Aquest ha estat un període difícil. Degut a la poquíssima transparència del govern de Susana Marqués, així com les formes barroeres i de poca categoria moral  que han demostrat PP-ARB al llarg d'aquestos darrers cursos, sumat  a que es tracta d'un equip de govern imputat per malversació i d'altres assumptes. Encara així crec que Compromís per Benicàsssim ha estat cabdal, liderant una oposició agressiva, ferma i contundent contra la injustícia i la ineptitud del govern de Benicàssim". L'exregidor i exsecretari local Jose Antonio Casany va voler donar-li ànims  de cara als cincs mesos més que resten. També l'exregidora Xaro Tàrrega opinà sobre la feina de Domingo: "Aquesta ha sigut, sens dubte, una de les legislatures més difícils però estem molt orgullosos de la tasca de Domingo al capdavant del nostre partit".

Domingo Ferrando, regidor de Compromís per Benicàssim.

D'altra banda el portaveu local Pau Josep Ferrando ha agraït als militants presents  el suport incondicional a la candidatura de Joan Bonet Hancox i ha fet balanç de l'any 2014: "Ha estat molt important per a Compromís per Benicàssim, hem creixcut molt  quant a nous militants i hem guanyat moltíssima capacitat de treball. Personalment estic molt content de la línia que s'ha seguit des del grup municipal, on s'ha fet una oposició com cal: directa, contundent i constructiva. Afrontarem les eleccions municipals amb una il·lusió enorme i un equip de treball magnífic, jove i amb intenció de canviar les dinàmiques de govern en aquest municipi". També s'entregà el premi anual  "Torre sant Vicent", que concedeix el col·lectiu,  a la feina d'Escola Valenciana, el seu vicepresident Natxo Badenes recollí el premi i agraí a Compromís per Benicàssim la invitació. Badenes recordà que les agressions contra el valencià a l'escola viuen ara una nova etapa, igual d'agressiva que les anteriors. "Cal continuar lluitant i treballant per a què les generacions futures puguen viure planament i sense vergonya en valencià".

Natxo Badenes, vicepresident d'Escola Valenciana.

Els companys de Compromís, Braulio Castillo i Marta Sorlí, candidats a la llista de primàries també parlaren de les seues recents experiències que els han impulsat a presentar-se i la seua il·lusió per participar en la llista autonòmica per la província de Castelló. El portaveu local els desitjà molta sort i convidà als presents a participar  i difondre  aquestes primàries per tal que en Benicàssim  es produïsca una gran participació.

Braulio Castillo, de Compromís per Benicàssim.

Marta Sorlí, candidata a les primàries de Compromís.

La candidata Elena Salvador, de Gent de Compromís, que serà la número 3  en la llista municipal  es mostrà molt satisfeta per la confiança que li han demostrat els seus companys i companyes  del col·lectiu local. "Tinc moltes ganes que traguem un molt bon resultat a les eleccions municipals i poder contribuir d'una manera directa en les decisions que ens afecten. Com a dona, empresària i ciutadana de Benicàssim  seria un orgull pertànyer al pròxim equip de govern municipal".  Es mostrà molt contenta amb la gent que Compromís per Benicàssim ha elegit per representar a la coalició en les pròximes eleccions municipals.

Elena Salvador, candidata de Compromís  per Benicàssim.

Per concloure el sopar i l'acte, el candidat a l'alcaldia de Benicàssim Joan Bonet Hancox es dirigí als assistents per agrair-los el suport i  treball, demostrat fins ara   i encoratjar-los  a seguir participant en aquest projecte. "S'aproximen uns mesos molt determinants. L'any 2015 serà l'any del canvi, l'any de Compromís per Benicàssim".  L'executiva de Compromís Benicàssim desitjà a tothom unes bones festes i un excel·lent any 2015. Endavant Compromís!!!

Militants i simpatitzants amb Carlos Rocamora, candidat de Compromís per Benicàssim 

Militants  i simpatitzants  de Compromís per Benicàssim

Braulio Castillo candidat a les primàries per a la llista autonòmica de Compromís.

El nostre veí i company Braulio Castilló serà l'única persona de Benicàssim que es presentarà a les primàries a  la llista autonòmica de Compromís per a les eleccions a les Corts Valencianes. 

Com Braulio ha volgut remarcar "Em presente com a candidat a les primàries de Compromís a les Corts Valencianes, per fer que l'empatia, la solidaritat, la justícia i la democràcia, siguen els eixos sobre els quals se desenvolupe la nova política per a tots nosaltres"

Braulio és una persona destacada dins de l'estructura de Verds-Equo  a la demarcació de Castelló, de recent fundació i organització, i representant d'aquesta formació ecosocialista a l'assemblea de Compromís per Benicàssim. Com a portaveu local li desitge tota la sort i estic segur que la seua contribució a la campanya de primàries, així com la seua experiència com a advocat i home de lleis  serà molt positiva per a la nostra formació. Moltes gràcies per la teua valentia i el teu compromís. 

Ana Garcia Pitarch, Secretaria d'Organització de Compromís per Benicàssim.

Ana Garcia Pitarch, Secretària d'Organització.

                                                        

La històrica militant Ana Garcia Pitarch ha estat elegida com a nova Secretària d'Organització de Compromís per Benicàssim. Ana és una persona molt activa i estimada, tan  dins del col·lectiu com del  municipi. Militant del Bloc des dels inicis de la formació i gran activista en multitud d'actes, campanyes i accions, Ana també participarà a Compromís per Benicàssim dins la llista electoral liderada per Joan Bonet per a les próximes eleccions municipals. 

El darrer dimarts 16 de desembre  l'Assemblea de Compromís per Benicàssim acordà per unanimitat reestructurar la seua executiva per tal de millorar l'acció del col·lectiu de cara a l'any decisiu que ens espera. Entre les decisions  que es prengueren destaca també la d'integrar dins de l'òrgan executiu  municipal a Verds-Equo, Eloisa Tarazona serà nou membre de l'executiva local en representació de la formació Ecosocialista. En aquesta darrera reunió de l'any, el portaveu local Pau Ferrando ha fet balanç d'un any ple de treball  i il·lusió, també de dificultats  que ja han estat resoltes amb eficàcia pel nostre representant municipal. "Hem fet un gran esforç, tant des de les institucions com al carrer. L'eficàcia amb la qual s'ha portat la Campanya contra l'IBI injust ha fet moure fitxa a l'ajuntament. Encara que la resposta del PP-ARB ha estat tímida i ineficaç. Cal continuar endavant, seguirem lluitant per allò que considerem just. El proper maig hem d'aconseguir una presència important que ens puga permetre decidir en el govern municipal i deixar enrere els darrers quatre anys de vergonya, balafiament i ineficàcia per part dels nostres governants".  Compromís per Benicàssim afronta l'any 2015 amb més força que mai, amb gent molt eficient i treballadora, i amb moltes ganes de canviar les coses. 

Joan Bonet serà el candidat a l'alcaldia de Compromís per Benicàssim.

Aquesta nit de dimarts 25 de novembre de 2014, l'assemblea local de Compromís per Benicàssim elegeix a la llista liderada per Joan Bonet Hancox com la proposta de la coalició de cara a les pròximes eleccions municipals.

Joan Bonet, empresari, de 37 anys  ha estat elegit pel 90% dels/les militants assistents a la seu que Compromís per Benicàssim. En els primers llocs de la  llista electoral l'acompanyaran Pau  Ferrando, llicenciat en Història medieval; Elena Salvador, empresària, la doctora Ana Garcia Pitarch i Carlos Rocamora, funcionari.  Una llista que conjuga la joventut  i l'experiència, il·lusionant, amb moltes ganes de treballar. 

L'actual regidor de Bloc-Compromís Domingo Ferrando ha anunciat que no continuaria al capdavant de Compromís per Benicàssim quan finalitze l'actual legislatura, i tot seguit s'ha encetat un debat de com haurien  de ser elegits els pròxims candidats de l'agrupació. Seguint l'esborrany del reglament de primàries en el seu apartat que afecta  les poblacions de menys de 20.000 habitants. S'ha presentat a   l'assemblea una llista de 16 persones (el 80%), amb membres de tots els partits integrants a la Coalició Compromís.  Aquesta proposta ha estat recoltzada per més de les 4/5 dels assistents. També s'ha oferit als membres de l'assemblea que no estaven inclosos si volien participar en el projecte. Pròximament es completarà la relació de noms de ciutadans i ciutadanes de Benicàssim que participaran en la llista definitiva.

Joan Bonet ha agraït la nombrosa presència de militants que han participat en l'assemblea i el suport que ha rebut d'aquesta. D'altra banda Pau Ferrando, secretari local i 2on a la llista, ha remarcat el treball que aquest col·lectiu ha fet aquestos mesos i el gran paper de Joan Bonet en la campanya dels recursos contra  l'IBI injust. Ha promés treball i una política encaminada a construir, millorar i restablir el diàleg polític a Benicàssim. Tots dos han promés  acció ferma i constructiva contra el desgovern del Partit Popular.

33 Ronin

Vaig arribar sol a València. Sense pressa.  Sabia perfectament a què anava. No m'agrada que em prenguen el pèl, però de vegades sóc obedient. D'esperit de sacrifici no em falta. Kwisatz Haderach significa literalment, el camí més curt, però no és precisament el que més m'agrada. Jo anava a votar NO, ho tenia clar i la gent que em coneix així ho sabia. Una tirada d'encontres, a l'estil Rolemaster: una gran  i antiga  amiga d'Onda d'Iniciativa del Poble Valencià, el meu excomany de pis a Barcelona i molts amics del Bloc. No esperava gran cosa d'aquell dia, "se va, se firma y punto" com diu la veu en off de Manu Carreño en el FIFA 14. Coneixia com funcionaven aquelles coses. Ja n'he viscut unes quantes. Però jo anava a votar NO, com el pastor de Donnafugata, encara que 524 vots votaren SI. Els que em coneixen, i estaven allí, ho sabien. És molt fàcil ballar la música de la majoria, sobretot si el teu sou depén d'això. Però no és el meu cas. No m'agrada el cinisme ni el somriure forçat i fals. El dia que faça un pas endavant és possible que no siga un gran polític, però almenys em quedarà ser un bon ciutadà.

Pluralitat, diuen alguns. Quotes, diem uns altres. La pluralitat no es ven ni es compra, ni es negocia, ni s'acota en números. Se té o no se té. No se com es faran en la Federació de Planetes per elegir als seus representants. El que si que sé és que per moltes frases de Gramsci, Gandhi, Trosky, Miguel Hernandez o Martin Luther King que penjen els capitostos i d'altres de la coalició als seus perfils de facebook, Gene Roddenberry no aprovaria tampoc aquell reglament de Compromís. Ni tan sols estaria allí prenen café amb mi. Tot sol, a la cafeteria.

Primàries. M'agrada la idea. Però de veritat. Amb temps per encoratjar, recapacitar, dialogar i treballar. Em fastigueja l'ús d'aquestes com a ariet, per a colocar amiguets, aprofitats i  malfeiners. A gent que vol usar el treball alié de plataforma per a interessos personals.  Les càbales, els números i un sistema de vot  dissenyat pel mateix Abdul Alhazred. Has de votar  a tanta gent com a mínim, i podran eixir l 1 i el 2 amb un carnet, el 3 serà mengano por la gracia de dios y las matemàticas. I així 

El gran consell general de Gondor votà yeah a tot, i aleshores arribà el gran moment, aquell que tots estàvem esperant... ah no! ...  Sorpresa...

El Concilio Blanco ha decidit extraure Minas Tirith del reglament general i aplicar li un correctiu polític i personal. Humiliant. Antidemocràtic. Fora de lloc. Vaig buscar l'anell a la butxaca per tornar-me invisible, però la vergonya no em deixà actuar. No hi hauria debat. This is Esparta. Vaig mirar cap a la porta per si entraven Rose i el Doctor corrent  dient alló de "no hagais caso de esa gente, son cibermen!"  Tal cosa no, lamentablement, no succeí... I votàrem...

A favor, molts braços alçats. Abstencions, moltes més de les esperades. En contra... 33. M'hagués agradat que fos 69, per allò del misticisme dels números. Sóc sols una singualritat dins la minoria de la majoria de Compromís... Ti na kanoume... i arribà el recompte... 64% no s'aprova el reglament. Em sorprengué i molt. Per a mi un 64% es una bona cifra per aprovar qualsevol cosa. The need of the many outweigh the needs of the few... or one!!!  diu Mr Spock. Però no fou així. Les minories havien imposat les seues regles i ara es veien traides per les seues paraules. No hay nada como morir ahogado en tu propio veneno. diu el gat de Red Dwarf.

I arribaren els crits i els insults. He visto cosas que no creeriais... Rutger Hauer inmortal. Diputades que ja no duerien ser-ho  fa mesos insultant als 33, en un exercici de  respecte a la pluralitat filistea que no contempla quota, crits catastrofistes,  la emperatriz de las galaxias aplaudint cínicament cap al meu sector. Horroritzat vaig eixir cap a fora de la sala. A les portes Green Goblin assesor, de 3000 euros al mes, insultant als delegats de la ciutat de Castelló. Patètic. Continue caminat.  Eixí al carrer.

Un centenar de delegats, de gent, de militants. A favor i en contra, parlant tranquil·lament. Arribant a la conclussió de que ho deuríem fer millor. Més just. Que cal deixar els egos i la 6a a part de l'equació. I negociar, consultar a les bases, respectar a les assemblees locals i convocar un altre Consell General, el dia de nadal si fa falta, i aprovar el Reglament, amb les modificacions que calguen. Deu meu! Ahí està Compromís! Molt esperançat, decidí quedarme i veure coma anava tot. Els valencians que conec són gent molt cabuda. Vaig contemplar que hi ha persones  que valen molt la pena i que se sap reaccionar a l'adversitat. Jo les votaré a elles a les primàries, no en tinc ningun dubte. Inclús vaig veure plorar al més fort de tots, no eren llàgrimes ni de rendició ni d'impotència. sinò d'una persona que havia lluitat i treballat molt. Em va demostrar que li importava el projecte més que qualsevol diputat/diputada dels actuals. 

Els dirigents tindrien que prendre nota d'aquest dia...si seguim en el mateix... doncs...  recordeu la cançò...

                               ...  Remember, remember, the 22th of November...

                                                

pd.  I al llegir el diari... "Los frikis del Bloc tumban el reglamento"... friki  jo? aquest món no te preu.

pdd. Un molt bon amic d'EU em felicità pèr la nit, s'imaginava  que jo era dels 33 que no es someteren...aquest és el camí per aconseguir la democràcia real... digué...

Compromís per Benicàssim apostará por el pequeño comercio y los autónomos

El fomento del comercio local y las pequeñas empresas debe ser la idea principal que rija el futuro nuevo modelo económico y turístico.  Este sector ha estado poco considerado, a nivel práctico, en los planes de de los políticos locales. El uso interesado de la imagen del pequeño comerciante por parte de las políticas de la derecha ha sido el cáncer que ha sumido en una crisis estructural a los centenares de ciudadanos de Benicàssim que se dedican a esta actividad. Falsas promesas y campañas estériles, sin estrategias claras de gestión, sin un plan general de desarrollo turístico, han condenado al sector a un estado de supervivencia límite y a una dependencia excesiva de la estacionalidad.    El Partido Popular ha engañado a los autónomos una y otra vez.  Un claro ejemplo puede verse  en  Castellón donde, en poco tiempo, ha ido desapareciendo gran parte del comercio tradicional convirtiéndose en  el "Castellón de las franquicias".  Unido al proyecto caro y tan poco meditado del Tram: muchas calles del centro han quedado comercialmente anuladas. Esta práctica de destrucción comercial  ha sido impulsada por la lamentable gestión de Alberto Fabra y su equipo, y  continuada por el actual alcalde Bataller, El plan tiene su punto culminante en una estrategia de dar prioridad en accesibilidad a las grandes superficies comerciales, destruyendo miles de empleos y anulando el dinamismo empresarial de la ciudad. Ese no es el modelo que quiere Compromís per Benicàssim para nuestro municipio. Los gobiernos del PP-ARB en Benicàssim también han intentado favorecer descaradamente a los grandes empresarios con proyectos quiméricos, favores en concesiones municipales y copiando estratégicas que han arruinado a este sector en otros municipios cercanos. ¡Basta ya de ineptitud e intereses de camarilla! 

1. Facilidades, dinamización y soluciones.

                El comercio es una fuente importante de ingresos para la administración local,   crea puestos de trabajo, es  una opción de ocio para los visitantes y a la vez que un buen escaparate para potenciar la marca turística. No deberían escatimarse esfuerzos a la hora de apoyarlo. Facilidades, accesibilidad y promoción, en lugar de IBIS injustos, trabas administrativas interesadas, favoritismos a empresarios amigos y planes estériles que generan muchas fotos y pocos o ningún beneficio.   

2. Es urgente un consenso sobre movilidad urbana.

                En Benicàssim la movilidad juega un papel importantísimo a la hora de hacer efectiva la rentabilidad de las tiendas. Las zonas peatonales son ideales para las compras. Pero nos encontramos  con un municipio  atípico.  Hay que   tener en cuenta que nuestro término municipal es extenso en cuanto a diferentes núcleos de población y la distancia hace que haya que utilizar el coche para llegar hasta el centro. Es imprescindible crear plazas de aparcamiento. Recientemente se inhabilitaron más de cien en el bulevard . También conviene racionalizar y impulsar el transporte público interurbano, especialmente en épocas de máxima ocupación. La conexión pueblo-playa-urbanizaciones debe ser fluida y eficaz, tanto para la comodidad y integración  de los vecinos como para el beneficio de los comerciantes.

3. Hay que crear planes de actuación consensuados, no improvisados.

                Otro factor que pone trabas al pequeño comercio es el corte continuo de la vía principal. Debería plantearse contar con las  plazas a la hora de realizar los eventos. Planificar los cortes de circulación de manera más racional. No puede ser que tres horas antes de una actividad se paralice el pueblo. Habría que preguntar a los comerciantes qué opinan de estas actuaciones que suceden, desde años y nadie ha tomado cartas en el asunto.    Los comerciantes esperan fechas como Semana Santa y verano para aliviar una economía que el resto del año se hace insostenible. Si no se facilita una circulación racional las cajas diarias merman de una manera considerable.

4. Predicar con el ejemplo es la mejor promoción. Si al consumo de proximidad.

                Los políticos cobran sus salarios de los contribuyentes y  son los primeros que han de dar ejemplo contribuyendo a que el comercio local pueda subsistir de una manera digna.   Debemos consumir en Benicassim y participar en su economía. Este municipio se ha construido sobre el pequeño comercio y los autónomos que han peleado día a día, honradamente, por su supervivencia. La economía de Benicàssim será fuerte y estable mientras este sector sea importante. Compromís per Benicàssim  considera que su desarrollo y conservación debe ser objetivo prioritario de toda política económica municipal. No podemos seguir con estas políticas de desprecio  y sabotaje reiterado del Partido Popular hacia el  pequeño comercio.

Apoyaremos  a los pequeños comercios y a los autónomos en su reivindicación diaria, Endavant Compromís per Benicàssim.

El meu compromís amb Benicàssim

Comença a ser habitual. Ja no és gens estrany. Com a  portaveu d'un partit polític en una ciutat menuda implica que  la gent que et coneix  et demana explicacions, informació de primera mà. Especialment ara, quan Compromís està marcant la diferència,  dins l'ajuntament i com al  carrer. Liderant l'oposició, portant a cada veí la nostra lluita. Vas de casa en casa repartir les fulles dels recursos de l'IBI i  d'altra gent, eixos que fins avui no sabien qui eres tambè pregunta. Venen al despatx. I ara que? Com vos ho fareu? Qui sereu? Que proposeu?

No m'agrada la política generalista, pareix feta en un laboratori, plena de tòpics i apriorismes, sense dimensió pràctica. Tampoc m'agraden les polítiques de queixa reiterada,  de denúncia estèril, del NO feta bandera, de negativitat antropològica. Un municipi és molt més que una suma de veïns i veïnes que es queixen. S'ha de proposar coses, parlar amb la gent, reforçar allò positiu, analitzar i resoldre les coses negatives. Amb humilitat, diligència, audàcia i molta constància.

Hi ha gent, com Domingo Ferrando, que gaudeix amb el contacte de la gent. Visitar les cases amb ell és una de les activitats més enriquidores per a algú que està aprenent a treballar realment pel seu poble. Coneixes gent que no havies vist abans, parles amb persones a  les quals  ningú fa mai cas i que emocionades t'expliquen com volen que siga el seu entorn. Maleint, insultant inclús, als governants que tenim, admitint que ells mateixos han estat part dels responsables d'haver-los elegit. D'altres no són tan positius. Que hem de fer?

Aleshores penses que, realment, pots canviar les coses. Que res deu ser impossible. I que hi ha molta gent esperant que articulem una resposta democràtica al desgavell que vivim. I penses en Compromís per Benicàssim. La gent que tenim, la gent  nova que s'està arrimant i participant. Quin i com ha de ser el paper de Compromís.

Quines haurien de ser les nostres propostes?  Primerament definir qui som en realitat i actuar en conseqüència. Com a nacionalistes, territori i identitat; com a partit d'esquerres, compromís social, igualtat i esperit democràtic; com a ecologistes, sostenibilitat i respecte pel medi ambient. D'aquestes premisses deuria néixer la nostra proposta electoral. 

1.  Un Benicàssim digne i fidel amb les seues arrels.  No podem renunciar a ser valencians, a tindre una cultura, llengua i costum pròpia. Com a ciutat turística cal remarcar i potenciar aquest fet per tal de diferenciar el nostre producte dels altres competidors. Sense préstecs, estimant, cuidant i potenciant el nostre patrimoni. Nosaltres no som una coalició regionalista, som nacionalistes. Volem construir un país millor, més solidari des de la nostra identitat, que millore i participe en e totes les institucions , ja siguen autonòmiques com estatals.

2. Necessitat de crear un model turístic singular.  Ja prou del desgavell de les darreres dècades, Benicàssim demana a crits un model turístic programat, més inversió, més places hoteleres, però sense destruir l'equilibri mediambiental i l'estructura econòmica tradicional de la ciutat, basada en el petit empresari. No a la política de la massificació i el formigó que ha destruït la singularitat de tants municipis veïns arreu del País Valencià. Cal una nova política energètica, valenta i innovadora, que aposte per les energies renovables i que s'adeqüe a les necessitats turístiques i humanes del municipi. Cal treballar en aquest sentit.

3. Cal recuperar el diàleg polític i la confiança en les institucions.  Quan finalitze l'actual legislatura del PP-ARB podrem tancar l'etapa més fosca dins l'ajuntament de Benicàssim. Amb un govern imputat en diversos casos de malversació, que ha actuat des de la supèrbia institucional, l'opacitat, la incompetència més absoluta, i que, a sobre, ha significat un retrocés evident de la competitivitat turística de Benicàssim com a producte, dificultant en sobre mesura la realització de nous projectes empresarials autòctons i donant preferència a grups externs al municipi en l'adjudicació de contractes, obres i serveis. L'ajuntament no pot ser un enemic per al petit empresari local com ho ha estat aquesta legislatura.
Tampoc ha ajudat massa el principal partit de l'oposició, el PSOE,  amb la seua inacció i desídia davant els problemes reals del municipi. Més centrats en la imatge de cara a la premsa que en construir alternatives reals. En total 14 regidors entre uns i d'altres, no mai tants havien fet tan poc pel municipi.

4. Necessitem  fomentar l'associacionisme i fer-lo partícep de la vida política i social del municipi.  Associacions de qualsevol àmbit: social, laboral, d'oci, de joventut, culturals, deportives, veïnals... deuen poder tindre veu, ajudar en les decicions  de l'ejecutiu municipal, complementar el projecte humà global que és  la ciutat de Benicàssim. 

5. Hem de presentar gent adequada.  En Compromís per Benicàssim tenim gent molt preparada per a liderar un projecte innovador. Que coneguen bé Benicàssim i l'estimen.  Conjuguem la veterania i la joventut, la preparació universitària i laboral. No podem ser partíceps de "col·locar" persones ineteressades en l'enriquiment personal, còmplices d'empreses pendents d'adjudicacions fosques, gent que busque de manera egoista favors i honors buits, trasllats administratius  o sous indecents. Gent honrada i preparada,  homes i dones veïns de  Benicàssim.


Continuarem proposant, participant, lluitant pel nostre municipi. Bona mostra és la campanya en contra del IBI  i el "castastrazo", arribant a totes les cases de Benicàssim i que  ha significat un record de participació i mobilització que s'incrementa cada dia. La feina feta per Domingo Ferrando  i Joan Bonet ha estat excel·lent, i cal continuar en aquesta línia. Els que hem treballat al seu costat n'estem orgullosos. Ara cal continuar en el mateix camí.

                                                

                                                               Els parkings misteriosos.

L’opacitat del govern del PP arriba a nivells més que preocupants. A totes les causes i fronts que l’actual ajuntament ja té oberts  és suma ara el misteri dels parkings dels macrofestivals. D’una banda, en el FIB la regidora responsable del festival , Carolina San Miguel, no va voler informar l’oposició, i per tant als ciutadans, sobre les condicions, contractes i concessions  en referència a l’entitat que gestionava el parking . D’altra, en el Rototom se li va concedir la gestió de l’aparcament a una empresa particular, sense acta de cessió, sense concurs, d’una manera fosca i subterrània una vegada més. Compromís per Benicàssim  no creu en les gestions del Partit Popular, que s’estan demostrant més que sospitoses en l’àmbit estatal,  autonòmic, provincial i municipal. Volem saber com s’estableixen aquests contractes, a qui beneficien i perquè una vegada més s’exclou als empresaris i als agents socials  de Benicàssim d’aquestes activitats.  Per al govern de Susana Marqués els  veïns i les veïnes,  les empreses i els/ les empresàries de Benicàssim tan sols serveixen per pagar l’IBI, amagar-los informació i gestionar d’una manera interessada, opaca, misteriosa i poc ètica els recursos públics. Benicàssim mereix un altre govern, el municipi necessita un altre govern.

El govern de la incompetència no vol baixar l'IBI de la vergonya.

El Partit Popular de Benicàssim segueix responent amb l'insult sistemàtic cap al nostre representant Domingo Ferrando  quan aquest porta al plenari municipal qualsevol assumpte relacionat amb el Catastrazo de Susana Marqués. 

La manca d'esperit  democràtic, de transparència institucional, de diàleg polític que ja emanava el govern Marqués des de la seua formació es suma a la falta d'argumentari   per defensar la  injustícia que pateixen els veïns de Benicàssim amb l'impost de l'IBI. Els plenaris de l'ajuntament s'estan convertint en una batalla continua entre aquell que vol defensar la dignitat i la solvència dels veïns  i aquells que volen exprimir-los sense mesura, mentre gasten els diners de forma opaca, donant concesions a empreses amigues, gastant els recursos del ajuntament en estèrils promocions personalistes i en una gestió d'imatge lamentable pels interessos de Benicàssim.  Podriem dir que és una batalla entre el nostre representant de Compromís per Benicàssim i els 9 representants del Partit Popular, amb la mirada impassible dels demés membres de l'oposició, als que no se'ls sent ni se'ls espera. Cada vegada és més evident qui s'està enfrontant a les "xapuces" dels Populars. La veritable oposició és compromís per Benicàssim. La DTB, els diners pagats amb poca ètica per la promoció d'alguns  festivals, la vergonyosa gestió de la piscina, la sospitosa factura dels passos de zebra,  el poc transparent assumpte de la gestió del socorrisme a les platges... Una llarga llista d'afers grisos que justifiquen la por que te el Partit Popular a perdre l'alcaldia i que el porta a mantenir a tota costa les seues relacions clientelars, a qualsevol preu, fins i tot donant suport a reformes electorals vergonyoses i suposadament mafioses.  Tot això ho paga el ciutadà no només d'una manera monetària, també a costa de la seua dignitat.

Un govern sense idees ni valentia personal per reclamar les  inversions que Benicàssim necessita i li pertoquen. Un govern sense model turístic evident  que respira de la ja gens  creïble acció propagandística de la premsa subvencionadament amiga. Un govern que perd les formes quan se'ls mostra la realitat i que és incapaç d'admetre errors, de dialogar amb racionalitat, d'argumentar ni una sola rèplica. La manca de preparació d'alguns dels seus membres, començant per l'alcaldessa és escandalosament insofrible.  Un govern perdut en automatismes, còmplice  dels mateixos que ens han portat al desastre econòmic que pateix el territori valencià.  Un govern que no mereix Benicàssim. 

La insoportable levedad del Psoe.

                                                             
                                                                  "Hoy no toca"

Contundent. Lluny de l'oportunisme, es cert, però cada vegada més allunyat de la realitat. Tres paraules que venen a resumir la meua experiència social, veïnal, teòrica i política  amb  el Partido Socialista Obrero Español (Pspv en la intimitat del meu poble).  Encara  que parega mentida les vaig sentir fa molt de temps i des de llavors les porte escoltant dins del cap cada vegada  que pense amb ells, cada cop que els veig per la televisió o els puc llegir en la premsa fent declaracions, quan parle amb els seus representants.No toca hoy. Pense  de nou. Però, i quan? I com?  I on?

Era 1996, divuit anys fa, en la Universitat  Jaume I. Aleshores, com si d'una aldea gal.la fos, l'estructura universitària s'havia convertit en el nucli irreductible del PSPV davant del tsunami electoral i  institucional que  des de 1995 venia omplint de Pperos tots els racons del País Valencià. L'hegemonia trencada del Partit Socialista, erosionat per la corrupció i enfonsat per la mala gestió, la incompetència i la falta de reacció davant d'un Pp que prometia un model nou, vistós i, aleshores, més o menys net. Victoria incontestable que, en els àmbits universitaris, tractaven obertament de temporal, però que molts sabien que no seria així. No era casualitat que ACPV tragué el 6 de maig de 1995 més de 100.000 persones al carrer (amb Pasqual  Maragall  i Carmen Alborch al davant!)  pels carrers de València. Al PSPV, fins aquell moment hegemónic, se li reduïa el camp d'acció política d'una manera exponencialment geomètrica. Tot i això La  Universitat Jaume I havia aprovat els seus estatuts constituents amb dues construccions lingüístiques maleïdes, estratègiques i polèmiques: Llengua catalana i País Valencià. uns estatuts acceptats per la immensa majoria  de la comunitat universitària, en aprovació dels quals, amb 18 anys acabats de  complir, vaig participar.

El Consell d'Educació impugnà els estatuts, i el president  de la Generalitat, Eduardo Zaplana els rebutjà, convenientment assessorat pel Conseller de Cultura i Educació, un tal Francesc Camps. Tot i així s'obrí un procés de negociació entre la institució i la Generalitat. Declaracions en premsa, paraules creuades, al.lusions en les aules. En la Facultat de Ciències Humanes vivírem  un moment de comunió   entre professors, catedràtics i l'alumnat més implicat i combatiu. Recorde classes magistrals d'alguns personatges, analitzant el moment soscial i institucional i maquillant-lo amb  batallades d'activitat antifranquista. Aleshores alguns desl alumnes aplicarem el "Paradigma Psoe": Si un professor cita a Franco o a la persecució lingüística en menys de 5 minuts al presentar-se, no falla, és del PSOE. Infal.lible regla d'antropologia política  que, a hores d'ara encara funciona . Al meu entendre mai han arribat a comprendre que els atacs contra la dignitat del valencià foren quasi igual de ferotges al llarg dels 80, i molts d'ells amb protagonistes del propi Partit Socialista.

Malgrat la protesta universitària i la tímida resposta d'algun carreg institucional menor, l'aleshores rector Romero Subiron i la cohort de Vicerectors (gairebé tots extrets de les llistes electorals socialistes dels anys 80) convidaren al president de la Generalitat Valenciana a inaugurar el curs i al mateix temps celebrar l'acord d'aprovació dels estatuts modificats.  Un servidor i d'altres joves representats del consell d'estudiants saludarem al President i, amb un diccionari de valencià a la mà reivindicarem  educadament la unitat de la llengua. El Conseller de Cultura Educació i Ciència entrà en  colera, i proliferant insults cap a la meua persona em digué  la fins avui enigmàtica frase: Quan era jove, també era un radical i portava polo.

Diversos vicerectors ens recriminaren la nostra acció, e inclús insinuaren que se'ns expulsés de la recepció (quan la nostra actitud  sempre va ser cortés, educada i pacífica). El moment estel.lar que recorde fou quan el Vicerector de Relacions Institucionals, ex subdelegat del Partit Socialista i brillant professor d'Història Antiga, es dirigí cap a mi amb la familiaritat que em professava: Pau. Hoy no toca.No es el momento. Tot seguit tornà al protocol de l'acte institucional, per mesclarse  de nou amb les noves i flamants autoritats.

I mai va ser el  moment. Jo pense en aquell dia com la posada en escena ritual, automàtica i filistea del que seria la política valenciana de la década següent. El PSPV s'anava a diluir socialment  al carrer, balafiant-se políticament als carregs que podia salvar, al funcionariat irreductible que podia suportar, als sindicats decafeïnats on s'havia atrinxerat,  i  a una propaganda oficiosa, fins a ,contínuament, assolir dia a dia nivells històrics de fracàs electoral. Amb un discurs  estratègicament desastrós, territorialment infumable per als valencians,  s'han especialitat en desenvolupar política de peixera. Limitada en seu accés, visible per al públic i espaciosa per a què els mateixos elements es moguen d'un lloc a altre, alimentats a la superficie  per una mà que ve de Madrid, i que els dona, molt de tant en tant, l'oxigen per sobreviure.

No va ser l'última decepció, en seguirem moltes, amb altres protagonistes més joves i propers del mateix partit. La reforma de l'Estatut d'Autonomia potser sigué la més greu de totes.

En estos dies que vivim recorde especialment  l'entrevista (mai publicada) que li vaig fer a la genial  Palmira Plà, quan jo encara era corresponsal de El Heraldo de Castellón.   Militant històrica socialista, exdiputada i exregidora de Cultura del nostre municipi. En una xarrada informal vàrem comentar moltes coses sobre política local i història en primera persona. M'agradava la seua biografia, escrita des del sentiment  d'una lluitadora incansable, exiliada inconsumible, mestra d'escola modèlica i ferventment republicana. Parlàrem sobre Indalecio Prieto i Largo Caballero, a qui Palmira  professava una gran devoció política.
No em ve al cap que podria pensar en aquests moments, quan la  seua formació  des de 1934 està a punt de traïr  una vegada més no sols a l'esquerra, el valencianisme, sinó també als fonaments mateixos de l'essència pròpia del Partit Socialista. Negar de facto qualsevol  possibilitat al diàleg, no donar llibertat als seus diputats per decidir si són partidaris d'almenys decidir en un referèndum sobre la corona, i, el que és pitjor al meu entendre, donar llum verda a la maquinària informativa que encara controlen per a què dissimule el moment, tractant a tots els espanyols (i valencians) d'esquerra com si fòrem babaus.  Mirar cap altra banda mentres la història passa davant dels seus ulls. Una vegada més: Hoy no toca.


I alguns podrien dir, i a Compromís per Benicàssim que més vos dona? Dins la responsabilitat, la lògica ens porta a opinar sobre actituds polítiques alienes, amb certa vergonya. Nosaltres no callarem davant la hipocresia. En Compromís sí que toca. No tenim por de mirar endavant i creiem en els nostres ciutadans. La generació de valencians més preparada de la història deu tindre l'oportunitat de decidir, sense pressions ni apriorismes, amb alegria i esperança, com volem el futur. Viure realment en democràcia. No amagar el cap com estruços en trampes  dialèctiques, basades en lleis caduques que cada volta ens representen menys.

En l'àmbit municipal, es donarà el cas que l'agrupació local del Psoe impulse una moció per demanar la Reforma Constitucional, emparada pel mateix Ximo Puig, en un intent per salvar la cara  a les distàncies curtes. Mentre, a Madrid, la Diputada Socialista  de Benicàssim Susana Ros votarà amb el Partit Popular i d'altres ultres, en favor de perpetuar la corona i trencar tota possibilitat de canvi.  Així és com paga el PSOE la memòria històrica del seu propi partit, de la seua pròpia societat, de la seua democràcia. Aquesta nova renuncia, ben segur, no els eixirà de bades.

Compromís de Benicàssim amb Europa

Les  properes eleccions europees del  25 de maig són una cita inel·ludible per a demostrar el compromís de la ciutadania amb les institucions de la Unió Europea.

Benicàssim te molt a dir a Europa. En un municipi que viu principalment de la indústria turísica hem de fer conèixer la nostra  singularitat, sense reduccionismes, per tal d'assegurar  el progrés econòmic i social del nostre poble. Per això és important que la veu  dels ciutadans i les ciutadanes de Benicàssim s'escolte al Parlament Europeu. Deuen sentir la nostra disposició de millorar la integració europea, i quina millor manera que    mostrant   Benicàssim com un municipi que  planteja un model turístic racional, sostenible, de qualitat i competitiu; que forma part d'una cultura acollidora i hospitalària, i que reivindica la seua diferència no com un fet excloent  sinò com un element importantíssim dins de la seua  excel.lència .

Des de Compromís per Benicàssim reivindiquem  la identitat del nostre poble  dins de la idea d'una Europa que aposta pel progrés, la integració i el respecte a la diferència de totes les persones, regions, llengües i territoris que la formen. Defendre la heterogeneïtat de la Unió Europea no és només un exercici de ciutadania, també es converteix per nosaltres en una premissa bàsica de cara a desenvolupar la idea de municipi que volem.

El nostre col·lectiu local, el nostre regidor i simpatitzants  de Compromís per Benicàssim vos convidem a participar amb nosaltres  en aquesta campanya electoral. Apostem amb força pel programa de Primavera Europea i el seu candidat Jordi Sebastià per tal de portar la veu dels veïns i veines de Benicàssim, dels valencians i les valencianes,  al parlament europeu.

                   

                                                                  http://jordisebastia.eu/