Vaig arribar sol a València. Sense pressa. Sabia perfectament a què anava. No m'agrada que em prenguen el pèl, però de vegades sóc obedient. D'esperit de sacrifici no em falta. Kwisatz Haderach significa literalment, el camí més curt, però no és precisament el que més m'agrada. Jo anava a votar NO, ho tenia clar i la gent que em coneix així ho sabia. Una tirada d'encontres, a l'estil Rolemaster: una gran i antiga amiga d'Onda d'Iniciativa del Poble Valencià, el meu excomany de pis a Barcelona i molts amics del Bloc. No esperava gran cosa d'aquell dia, "se va, se firma y punto" com diu la veu en off de Manu Carreño en el FIFA 14. Coneixia com funcionaven aquelles coses. Ja n'he viscut unes quantes. Però jo anava a votar NO, com el pastor de Donnafugata, encara que 524 vots votaren SI. Els que em coneixen, i estaven allí, ho sabien. És molt fàcil ballar la música de la majoria, sobretot si el teu sou depén d'això. Però no és el meu cas. No m'agrada el cinisme ni el somriure forçat i fals. El dia que faça un pas endavant és possible que no siga un gran polític, però almenys em quedarà ser un bon ciutadà.
Pluralitat, diuen alguns. Quotes, diem uns altres. La pluralitat no es ven ni es compra, ni es negocia, ni s'acota en números. Se té o no se té. No se com es faran en la Federació de Planetes per elegir als seus representants. El que si que sé és que per moltes frases de Gramsci, Gandhi, Trosky, Miguel Hernandez o Martin Luther King que penjen els capitostos i d'altres de la coalició als seus perfils de facebook, Gene Roddenberry no aprovaria tampoc aquell reglament de Compromís. Ni tan sols estaria allí prenen café amb mi. Tot sol, a la cafeteria.
Primàries. M'agrada la idea. Però de veritat. Amb temps per encoratjar, recapacitar, dialogar i treballar. Em fastigueja l'ús d'aquestes com a ariet, per a colocar amiguets, aprofitats i malfeiners. A gent que vol usar el treball alié de plataforma per a interessos personals. Les càbales, els números i un sistema de vot dissenyat pel mateix Abdul Alhazred. Has de votar a tanta gent com a mínim, i podran eixir l 1 i el 2 amb un carnet, el 3 serà mengano por la gracia de dios y las matemàticas. I així
El gran consell general de Gondor votà yeah a tot, i aleshores arribà el gran moment, aquell que tots estàvem esperant... ah no! ... Sorpresa...
El Concilio Blanco ha decidit extraure Minas Tirith del reglament general i aplicar li un correctiu polític i personal. Humiliant. Antidemocràtic. Fora de lloc. Vaig buscar l'anell a la butxaca per tornar-me invisible, però la vergonya no em deixà actuar. No hi hauria debat. This is Esparta. Vaig mirar cap a la porta per si entraven Rose i el Doctor corrent dient alló de "no hagais caso de esa gente, son cibermen!" Tal cosa no, lamentablement, no succeí... I votàrem...
A favor, molts braços alçats. Abstencions, moltes més de les esperades. En contra... 33. M'hagués agradat que fos 69, per allò del misticisme dels números. Sóc sols una singualritat dins la minoria de la majoria de Compromís... Ti na kanoume... i arribà el recompte... 64% no s'aprova el reglament. Em sorprengué i molt. Per a mi un 64% es una bona cifra per aprovar qualsevol cosa. The need of the many outweigh the needs of the few... or one!!! diu Mr Spock. Però no fou així. Les minories havien imposat les seues regles i ara es veien traides per les seues paraules. No hay nada como morir ahogado en tu propio veneno. diu el gat de Red Dwarf.
I arribaren els crits i els insults. He visto cosas que no creeriais... Rutger Hauer inmortal. Diputades que ja no duerien ser-ho fa mesos insultant als 33, en un exercici de respecte a la pluralitat filistea que no contempla quota, crits catastrofistes, la emperatriz de las galaxias aplaudint cínicament cap al meu sector. Horroritzat vaig eixir cap a fora de la sala. A les portes Green Goblin assesor, de 3000 euros al mes, insultant als delegats de la ciutat de Castelló. Patètic. Continue caminat. Eixí al carrer.
Un centenar de delegats, de gent, de militants. A favor i en contra, parlant tranquil·lament. Arribant a la conclussió de que ho deuríem fer millor. Més just. Que cal deixar els egos i la 6a a part de l'equació. I negociar, consultar a les bases, respectar a les assemblees locals i convocar un altre Consell General, el dia de nadal si fa falta, i aprovar el Reglament, amb les modificacions que calguen. Deu meu! Ahí està Compromís! Molt esperançat, decidí quedarme i veure coma anava tot. Els valencians que conec són gent molt cabuda. Vaig contemplar que hi ha persones que valen molt la pena i que se sap reaccionar a l'adversitat. Jo les votaré a elles a les primàries, no en tinc ningun dubte. Inclús vaig veure plorar al més fort de tots, no eren llàgrimes ni de rendició ni d'impotència. sinò d'una persona que havia lluitat i treballat molt. Em va demostrar que li importava el projecte més que qualsevol diputat/diputada dels actuals.
Els dirigents tindrien que prendre nota d'aquest dia...si seguim en el mateix... doncs... recordeu la cançò...
... Remember, remember, the 22th of November...
pd. I al llegir el diari... "Los frikis del Bloc tumban el reglamento"... friki jo? aquest món no te preu.
pdd. Un molt bon amic d'EU em felicità pèr la nit, s'imaginava que jo era dels 33 que no es someteren...aquest és el camí per aconseguir la democràcia real... digué...
No hay comentarios:
Publicar un comentario